|
Platges i cales
|
Calella
de Palafrugell, Llafranc
i Tamariu
Començant
pel nord, el preciós litoral d'Aigua Xelida i els seus contorns
es presenta alt i escarpat. Les anfractuositats de la zona dibuixen
racons pintorescs i espectaculars com Cala Marquesa o Cala Llarga.
Aquest és un sector ideal per recórrer amb petites
embarcacions per així poder passar pels estrets canals, o
tanmateix per entrar a l'interior de les coves misterioses com la
de la Gavina.
Solitari
enmig el mar, veiem el Foraió d'Aigua Xelida, que juntament
amb la submergida Llosa de Cala Nova, són llocs freqüentats
pels aficionats a la immersió.
|

Foto:
Paco Dalmau
|
|

Tamariu.
Foto:
Paco Dalmau
|
Després
de superar la Punta del Quart, ens dirigim seguidament cap a Tamariu.
Cala privilegiada, sense massificar, i que porta el nom dels arbres
que antigament poblaven els marges de la seva riera. Aquí
es viu eminentment del turisme, tot i que compta encara amb dues
o tres barques de pescadors professionals. La seva platja, com la
de Llafranc o les de Calella, ha estat guardonada amb la bandera
blava de la CE.
Si
us agrada caminar, podeu agafar el camí de ronda marcat amb
colors blancs i vermells (GR-92), i després de travessar
la Perica i la Musclera, on sovintegen els pescadors de canya, arribarem
a Cala Pedrosa. Aquesta és una cala coberta de pedres que
compta amb dues barraques i una roca isolada a mà dreta (el
Cavall) que si es mira des de terra, tombant el cap, recorda el
perfil d'Stalin.
|
|
Ràpidament
la costa esdevé més vertical, i es cobreix de franges
amb tonalitats de plom i canyella. Abans no serem al famós
Cap
de St. Sebastià, coronat pel far i l'ermita, trobarem
encara la petita Cova del Tabac o dels Frares, on es feia contraban,
i a continuació la Cala de Gens o el Cau, que potser per
tenir un difícil accés per terra és la platjola
més salvatge i dura de Palafrugell.
Baixant
de St. Sebastià s'arriba a la turística platja de
Llafranc.
Ambdós indrets han estat habitats des de temps immemorials,
amb proves de restes arqueològiques conservades. Aquesta
precisosa badia guarda forma de mitja lluna, i té una sorra
de gra fi. A l'estiu el seu petit port esportiu resta sempre concorregut.
Hi trobareu serveis per navegar o per fer submarinisme, un
|

Església
de St. Sebastià.
Foto:
Paco Dalmau
|
|

Llafranc.
Foto:
Paco Dalmau
|
dels llocs preferits
se situa als Ullastres, que són unes muntanyetes situades
sota el nivell del mar, més o menys davant la Punta del Pinell.
En
direcció a Calella,
lloc lluminós i inigualable, apareixen la Punta d'en Blanc,
i seguidament la Punta de la Torre, nom que fa referència
a la torre de vigilància construïda l'any 1597 per controlar
els atacs pirates de l'època. Sota els Tres Pins comença
la platja del Canadell, de sorra granada i amb un racó valorat
pels banyistes d'hivern. Segueixen el port de Malaespina, el port
Bo i el port d'en Calau, aquest dos últims conegudíssims
per les típiques voltes que donen personalitat a Calella,
i per ser escenari habitual de la famosa Cantada
d'Havaneres.Després, un pujantó de roques ens
|
|
condueix
al Port Pelegrí, que es troba resguardat per un talús,
i més tard a la Punta dels Forcats havent passat pels Canyers.
Calella. Fotos:
Paco Dalmau
|
 |

Cantanda
d'habaneres a Calella. Foto:
Paco Dalmau
|

Calella.
Foto:
Paco Dalmau
|
Entre
aquesta punta i el Cap Roig, no ens podem oblidar del Golfet, caleta
voltada de castellers punxeguts. Alçant la vista s'entreveu
el Castell dels Woevodosky i el bonic jardí botànic,
i per sota seu i a l'altre cantó del Cap Roig s'amaga l'última
cala del terme de Palafrugell: la cala d'en Massoni.
De
lluny guaitem les illes Formigues, famoses per la batalla que en
les seves aigües es lliurà l'any 1285, on quedà
destruïda la flota de Felip l'Ardit, i també, per amagar
esculls traïdorencs que han provocat nombrosos embarrancaments
i naufragis. S'ha d'anar en compte a l'hora de navegar-hi amb embarcacions
grosses.
|
|