Llofriu
Baix Empordà-Costa Brava
   
 
 
 
Turisme - Platges i cales
 


Platges i cales

Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu

Començant pel nord, el preciós litoral d'Aigua Xelida i els seus contorns es presenta alt i escarpat. Les anfractuositats de la zona dibuixen racons pintorescs i espectaculars com Cala Marquesa o Cala Llarga. Aquest és un sector ideal per recórrer amb petites embarcacions per així poder passar pels estrets canals, o tanmateix per entrar a l'interior de les coves misterioses com la de la Gavina.

Solitari enmig el mar, veiem el Foraió d'Aigua Xelida, que juntament amb la submergida Llosa de Cala Nova, són llocs freqüentats pels aficionats a la immersió.

Foto: Paco Dalmau

Tamariu. Foto: Paco Dalmau

Després de superar la Punta del Quart, ens dirigim seguidament cap a Tamariu. Cala privilegiada, sense massificar, i que porta el nom dels arbres que antigament poblaven els marges de la seva riera. Aquí es viu eminentment del turisme, tot i que compta encara amb dues o tres barques de pescadors professionals. La seva platja, com la de Llafranc o les de Calella, ha estat guardonada amb la bandera blava de la CE.

Si us agrada caminar, podeu agafar el camí de ronda marcat amb colors blancs i vermells (GR-92), i després de travessar la Perica i la Musclera, on sovintegen els pescadors de canya, arribarem a Cala Pedrosa. Aquesta és una cala coberta de pedres que compta amb dues barraques i una roca isolada a mà dreta (el Cavall) que si es mira des de terra, tombant el cap, recorda el perfil d'Stalin.

Ràpidament la costa esdevé més vertical, i es cobreix de franges amb tonalitats de plom i canyella. Abans no serem al famós Cap de St. Sebastià, coronat pel far i l'ermita, trobarem encara la petita Cova del Tabac o dels Frares, on es feia contraban, i a continuació la Cala de Gens o el Cau, que potser per tenir un difícil accés per terra és la platjola més salvatge i dura de Palafrugell.

Baixant de St. Sebastià s'arriba a la turística platja de Llafranc. Ambdós indrets han estat habitats des de temps immemorials, amb proves de restes arqueològiques conservades. Aquesta precisosa badia guarda forma de mitja lluna, i té una sorra de gra fi. A l'estiu el seu petit port esportiu resta sempre concorregut. Hi trobareu serveis per navegar o per fer submarinisme, un

Església de St. Sebastià.
Foto: Paco Dalmau

Llafranc. Foto: Paco Dalmau

dels llocs preferits se situa als Ullastres, que són unes muntanyetes situades sota el nivell del mar, més o menys davant la Punta del Pinell.

En direcció a Calella, lloc lluminós i inigualable, apareixen la Punta d'en Blanc, i seguidament la Punta de la Torre, nom que fa referència a la torre de vigilància construïda l'any 1597 per controlar els atacs pirates de l'època. Sota els Tres Pins comença la platja del Canadell, de sorra granada i amb un racó valorat pels banyistes d'hivern. Segueixen el port de Malaespina, el port Bo i el port d'en Calau, aquest dos últims conegudíssims per les típiques voltes que donen personalitat a Calella, i per ser escenari habitual de la famosa Cantada d'Havaneres.Després, un pujantó de roques ens

condueix al Port Pelegrí, que es troba resguardat per un talús, i més tard a la Punta dels Forcats havent passat pels Canyers.

Calella. Fotos: Paco Dalmau

Cantanda d'habaneres a Calella. Foto: Paco Dalmau

Calella. Foto: Paco Dalmau

Entre aquesta punta i el Cap Roig, no ens podem oblidar del Golfet, caleta voltada de castellers punxeguts. Alçant la vista s'entreveu el Castell dels Woevodosky i el bonic jardí botànic, i per sota seu i a l'altre cantó del Cap Roig s'amaga l'última cala del terme de Palafrugell: la cala d'en Massoni.

De lluny guaitem les illes Formigues, famoses per la batalla que en les seves aigües es lliurà l'any 1285, on quedà destruïda la flota de Felip l'Ardit, i també, per amagar esculls traïdorencs que han provocat nombrosos embarrancaments i naufragis. S'ha d'anar en compte a l'hora de navegar-hi amb embarcacions grosses.

       
 
  © , Associació de Veïns i Amics de Llofriu,
tots els drets reservats.
 

Disseny i programació:

Simtec S.L.

Inscrita en el Registre d'Associacions del Departament de Justícia
de la Generalitat de Catalunya (Delegació Territorial de Girona),
secció 1ª amb el número 622 amb data 31 de decembre de 2001
(Com a Associació de Veïns de Llofriu
inscrita a la secció 1ª amb el número 621 amb data 25 de juny de 1979)
C.I.F. G17254889

Avís Legal

amb el suport de: