Les cases, arrecerades prop de l'església, formen un interessant conjunt d'arquitectura popular, datat entre els segles XVII al XIX. El traçat dels carrers ens recorda l'origen medieval del poble, així com la decoració de la porta de l'església, dedicada a Sant Fruitós. El 1995 la Generalitat va arrenjar tot el conjunt de carrers i places.

Carrers i llindas.
Fotos: arxiu AVALL

Fora del nucli cal destacar:

-Belvedere Georgina, obra de l'arquitecte Oscar Tusquets (1972).

-Cal Sabater, casa de tres plantes i tres eixos, l'emplaçament viari i els desnivells del terreny donen a l'edifici certa singularitat estructural amb tres façanes. A l'arc de la porta hi ha una inscripció entre la creu en relleu i l'any 1826 "HIC EST REQUIES ET SOLATIUM JOANNI BAPTISTA ROCAS".

-Can Sabrià, al balcó del primer pis destaca l'inscripció "MISERERE ME DOMINE 1803".

-Ca l'Estela, antigament Mas Aulet, és el més antic de Llofriu, data del 1300.

-Cova del Mas Estela, es troba a les muntanyes Poues, és un possible sepulcre megalític. A ponent de la cova hi ha un petit menhir de poc més d'un metre d'alçada.

-Veïnat de Roma, l'antic veïnat de Roma és a uns 300 m al sud-oest del nucli de Llofriu, pel camí que voreja, una mica elevat, el curs sinuós de la riera de Llofriu. L'anomenat Mas de Roma és una casa de dues plantes i tres crugies, a la llinda de la porta situada a l'eix central, hi ha gravat l'any 1736.

-Pont, Molí i Font d'en Busqueta, conjunt format per l'antic pont d'en Busqueta, sobre la riera de Llofriu, el Molí d'en Busqueta, al costat del qual hi havia la font. El pont és d'un sol arc, la volta conserva empremtes l'encanyissat. A la llinda de la porta d'entrada del Molí hi ha gravat l'any 1748 i el dibuix d'un pou.

-Can Verdera i Molí d'en Verdera, és una petita masia de dues plantes. Entre el verder, a tocar la riera i a migdia del mas, hi ha les ruïnes del Molí fariner. Aigües amunt de la riera hi ha el mur de la Resclosa, de molt gruix, esbotzat en la part central.

-Mas Barris, mas molt allargat. És molt notable la vegetació de l'entorn, en especial de grup de castanyers, davant l'entrada del mas, els vells xiprers i les oliveres dels camps i marges propers.

-Molí del Mas Barris, molí de vent de roda, metàl·lic. El molí de ferro és de quatre pales en forma d'aspes.

-Cal Marxant, el mas on va néixer Irene Rocas.

-Mas Riera, petita masia de dues crugies i dues plantes, amb diversitat de dependències annexes. A la gran llinda de la porta hi ha gravat l'any 1701.

-Mas Prats, petit mas situat al sector de llevant del paratge de Sobirà.

-Mas Jofre, grans dimensions, tres plantes, tres crugies, i teulat de dues pendents. A la llinda de la finestra central del primer pis: creu patriarcal i 1772.

-Font del Mas Jofre o d'en Catalanet, es troba en un petit fondal, d'esponerosa vegetació, vers el sector central de la vall de Sobirà.

Foto: arxiu AVALL

Foto: arxiu AVALL

Foto: arxiu AVALL

Foto: arxiu AVALL

L'actual edifici de l'església és obra del segle XVII o XVIII, reconstruïda sobre l'antiga d'estil romànic, de la que només en queden els vestigis d'un grup de peces de ferro clavatejades als batents de fusta de la porta.

Està formada d'una nau amb capelles laterals i absis poligonal, amb una senzilla portalada rectangular; el campanar és de planta quadrada. El retaule de l'altar major era d'estil barroc, construït ben entrat el segle XVIII. No se'n coneix l'autor però segurament va ésser fet sota la influència de l'escultor Pau Costa i del seu deixeble Josep Pol. Fou destruït amb la guerra civil espanyola i només aquesta fotografia.

Plaça de l'església.
Foto: arxiu AVALL

Peces de ferro de la porta de l'església.
Foto: arxiu AVALL

Goig de Sant Fructuós
Arxiu: AVALL

Edifici antigues escoles

Edifici datat el 1889, d'estil neoclàssic popular. Casa de la família Bassa Rocas, formada per Joan Bassa i Irene Rocas, i els seus nou fills. Joan Bassa va ser un dels llofriuencs que havia emigrat de jove a Amèrica, on havia establert negocis. Al tornar es va casar amb Irene Rocas i va construir aquesta casa, on va viure amb els seus fills. Irene Rocas i alguns dels seus fills varen fer aportacions destacades a la cultura catalana i argentina (vegeu publicació i exposició a la web palafrugell.net).
La casa va ser adquirida per l'Ajuntament de Palafrugell i destinada a escoles, amb el nom de M. Gràcia Bassa i actualment es destina a exposicions i és la seu de la nostra Associació.

Cementiri

Datat el 1895, d'estil neoclàssic. Al paratge del Corn de l'Aigua. Té un petit clos annex que correspon al cementiri laic. A finals del segle XVIII Carles III havia ordenat la construcció dels cementiris fora de les poblacions adduint raons higièniques i sanitàries. La creació d'aquests nous camps sants es va generalitzar durant la segona meitat del segle XIX.

Foto: arxiu AVALL

Foto: Arxiu Municipal

Aquesta gran masia té elements del segle XVII al XIX, i és d'estil popular. És de planta quadrangular, de tres plantes i teulat a doble vessant. A l'interior el casal ha conservat la distribució d'espais. Predominen les voltes de maó de pla als baixos i primer pis, on s'accedeix per una àmplia escala de pedra. Aquesta planta noble s'estructura a l'entorn de la gran sala central, al fons de la qual hi ha la llar i a la qual donen les altres estances, a cada costat. El casal es construí sense enderrocar el mas més antic, que quedà adossat al costat de tramuntana.
Cal remarcar els arbres i conjunt de vegetació de la finca, sobretot al voltant de la casa: les tanques de xiprers, oliveres, castanyers...
Al mas Pla l'interès arquitectònic es veu superat per la significació de l'edifici i el lloc en la vida i l'obra de Josep Pla.

Palafrugell és, avui, la vila més poblada del Baix Empordà i un dels seus nuclis més dinàmics. Es troba al cor geogràfic de la Costa Brava i el seu terme municipal està situat entre la serra de les Gavarres i el massís de Begur, amb una extensa façana marítima d'una bellesa excepcional. El territori s'estén per l'anomenat corredor de Palafrugell, un allargament de la plana baix-empordanesa cap al sud-est, format per terres planes de conreu i altres ocupades per suaus pujols coberts de pinedes i alzinars.

El municipi ratlla els 20.000 habitants, distribuïts entre la vila de Palafrugell, els poblaments rurals de Llofriu, Ermedàs i Santa Margarida, i els barris mariners de Calella, Llafranc i Tamariu. El litoral ofereix dos indrets singulars que a cap visitant que pretengui gaudir de la costa empordanesa li poden passar per alt: la muntanya de Sant Sebastià i els jardins de Cap Roig. Els passejos pels paisatges agrícoles i forestals són activitats reservades als privilegiats que sojornen a Palafrugell.

El clima és amable hivern i estiu, amb les peculiaritats que la terra empordanesa ofereix en cada estació. Les distàncies són curtes entre qualsevol punt del municipi o fins als pobles veïns. De Palafrugell a la costa hi ha 3 quilòmetres i a Palamós, Begur, Pals o la Bisbal, entre 7 i 10. Barcelona dista 130 km; Girona, 40 i, la frontera francesa, 89.

La conglomeració urbana de Palafrugell té una estructura concèntrica a partir del campanar inacabat de l'església de Sant Martí. La vila, d'origen medieval, va celebrar el mil·lenari l'any 1988. El passat més recent ha deixat nombrosos vestigis de la indústria surera, des de fàbriques de l'època del maquinisme fins a habitacles de la burgesia tapera. Val la pena visitar el Museu del Suro, la casa natal de l'escriptor Josep Pla i delectar-se amb una assentada a la plaça Nova o fent la volta a la Muralla, pel centre de la població. En aquesta àrea i a la perifèria s'hi arrengleren tots els serveis bàsics que fan més agradable i tranquil·la l'estada.