|
Segons
l'historiador local Joan Badia, el nucli de Llofriu (nom d'origen
germànic) té origen romà. S'han trobat fragments
de terrisses romanes en els murs del costat de tramuntana de l'església,
així com a les parets de tanca dels horts veïns.
Llofriu
és anomenat Lofrid l'any 1061, com a possessió de
Ramon Berenguer I, quan signà un conveni amb el cavaller
Dalmau Bernat de Peratallada. Conveni pel qual l'esmentat cavaller
havia de defensar les senyories de Palafrugell, Mont-ras i Llofriu.
Així Llofriu quedava unit per un projecte comú de
defensa als pobles amb els quals després formaria part d'un
mateix territori.
L'església
de Sanct Fructuosi és esmentada l'any 1121 en el testament
del clergue Berenguer Amat "senyor de Sant Sadurní de
l'Heura", el qual deixà una propietat i les cases que
hi havia al costat de l'església de Lofrid, al monestir de
Sant Miquel de Cruïlles.
|
 |
|
El
primer text legislatiu català va ser el codi dels Usatges,
compilat pel comte Ramon Berenguer I, que, com s'ha
dit sovint, va ser la primera constitució política
d'un país europeu.
|
|
