Tenia 3 anys quan va començar a estudiar com a alumne del col·legi dels Maristes de Palafrugell i quatre anys després la família es va traslladar de casa i va anar a viure al carrer del Sol, en una de les cases més maques de Palafrugell.
La seva marxa a Barcelona als 16 anys li permet començar la carrera de Medicina a la facultat, encara que no li agrada gens. Això fa que la deixi i comenci la de Dret, en la qual va posar molt més interès i que va acabar. Va ser un any abans d'acabar-la quan va entrar a la tertúlia que des de l'Ateneu capitanejava el doctor Borralleras. Va ser aquí on coneix personalitats tan conegudes com Josep Maria de Sagarra i Eugeni d'Ors. Uns tertulians que van influir molt en la seva formació cultural.

La seva carrera literària la va començar com a col·laborador de revistes d'àmbit comarcal com el Baix Empordà, La publicitat, La Veu de Catalunya, La Nau, El Correo Catalán, Revista de Girona, etc. i revistes com La Revista de Catalunya, La Nova Revista i sobretot al setmanari barceloní Destino; com a periodista professional a Las Noticias i com a corresponsal de premsa a Alemanya, Anglaterra, França, Itàlia, Madrid i Rússia.

Per iniciativa del president de la Generalitat, el senyor Josep Tarradellas, Josep Pla és distingit amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, un any abans de la seva mort, ocorreguda el dia del llibre, festivitat de Sant Jordi, Patró de Catalunya, el 23 d'abril de 1981 al mas Pla de Llofriu.

Per més informació visiteu les web's de la

Fundació Josep Pla
http://web.fundaciojoseppla.net/

Biblioteca Josep Pla
http://biblioteca.udg.es/Fons_especials/pla/index.asp

Ediciones Destino
http://www.edestino.es/catalogo.aspx

Maria de la Gràcia Bassa i Rocas (Llofriu 1884 - Buenos Aires 1961)

Fou mestra rural a les escoles de Llofriu. Es casà amb Joan Llorens i Carreras el qual tenia un negoci a l'Argentina, on varen establir-se el 1906. Col·laborà amb la revista mensual en català Ressorgiment que es començà a publicar a Buenos Aires el 1916. Residí habitualment a la Pampa. El 1928 acollí clandestinament Francesc Macià en la seva residència de Buenos Aires. http://www.inicia.es/de/nuestros/macia.htm

Publica dos reculls de poesia a Barcelona Esplais de Llunyania el 1919 i Branca Florida el 1933, poesia patriòtica, religiosa, amorosa i paisatgística d'arrel popular. Habitualment signava com a "Gràcia B. de Llorens".

Tota la seva família va estar molt lligada a les activitats catalanistes de l'Argentina; ella i el seu germà Florenci amb col·laboracions a la revista Ressorgiment i el seu fill Joan Llorens Bassa fou president del Casal de Catalunya i delegat dels Jocs Florals de la Llengua catalana a l'exili.

Les seves activitats no es varen limitar a la poesia, va escriure un llibre inèdit sobre els costums i els paisatges de la Pampa argentina, va fer un recull de traduccions de poetes argentins al català i va pronunciar conferències al Casal Català de Buenos Aires.

Una d'aquestes conferències titulada "Consideracions sobre el feminisme" va ésser extensament publicada en diversos números de la revista Feminal de Barcelona, on queda clar que la lluita de la dona pels seus drets
no és una lluita encetada de fa quatre dies.

Irene Rocas (Llofriu 1861 - Buenos Aires 1961)

Es va casar als vint anys amb Joan Bassa que li doblava l'edat i amb qui va tenir nou fills al llarg de disset anys, quatre dels quals varen morir de forma prematura i un va quedar impedit. Poc podria fer pensar que aquesta biografia correspon a una dona que va tenir una activitat cultural intensa al llarg de la seva vida; que va ser la corresponsal a Llofriu de mossèn Alcover per al seu Diccionari Català-Valencià-Balear; que va treballar per a l'Institut d'Estudis Catalans, per a l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya i per a l'arxiu de l'obra del Cançoner Popular de Catalunya; que va fer un recull de rondalles i de dites empordaneses, i que va escriure un dietari que descriu la vida quotidiana i la política de final del segle XIX i de principi del segle XX.

Rosa Regàs (Barcelona 1933)

Ben aviat es va haver d'exiliar a França. La primera llengua que va aprendre a parlar va ser, doncs, el francès, mentre que el coneixement del castellà i el català no el va tenir fins als sis anys. Després de llicenciar-se en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, va treballar a l'editorial Seix Barral durant sis anys. El 1970, però, funda les seves pròpies editorials: La Gaya Ciencia, des d'on publicava tant novetats literàries com ara llibres de política, economia, filosofia i arquitectura, i Ediciones Bausán, dedicada a la literatura infantil. Va ser traductora free lance a les Nacions Unides, i va treballar a Ginebra, Nova York, Nairobi, Washington, París... Després, va ocupar el càrrec de directora de l'Ateneo Americano de la Casa de América de Madrid fins que va dimitir l'any 1998.

El 1994, aconseguia el premi Nadal amb Azul i, a partir d'aquest moment, Rosa Regàs treu com a mínim un llibre per any: Canciones de amor y batalla (1995), Viaje a la luz del Cham (1995), Pobre corazón (1996), Desde el mar (1997), Más canciones (1997), Sangre de mi sangre (1998), Sombras nada más (1999), Luna lunera (1999) i, finalment Canción de Dorotea (Premi Planeta 2001). El 2004 publica Diari d'una àvia d'estiu que transcorre a la seva casa de Llofriu durant les "colònies de Llofriu" amb els seus néts, recentment portada a la televisió. La seva obra abraça, doncs, un camp molt ampli: des de reculls de narracions a obres biogràfiques, novel·les, llibres de viatges, reculls d'articles periodístics... A més a més, ha publicat en diverses antologies de contes i col·labora en diaris, programes de ràdio i revistes de viatges i d'opinió. El 2004 és nomenada Directora de la Biblioteca Nacional de España.

Des de fa uns anys passa llargues temporades entre nosaltres, a Llofriu. A l'estiu del 2002 se l'hi va fer entrega del guardó "Amic de Llofriu" per la seva tasca.

Escrits de la Rosa Regàs publicats en el llibre de la Festa Major de Llofriu en diferents anys:

Josep Capellà (Torroella de Montgrí 1950)

En Josep Capellà, amant més que ningú de la tranquil.litat i l'anonimat, fa 23 anys que es va instal·lar amb la seva família a Llofriu.

Aleshores pocs sabien que aquell jove que acabàvem d'adquirir com a veí tenia una afecció per damunt de totes que era la fotografia, afecció que potser va heretar del seu pare. Fotògraf autodidacte, s'ha anat fent un lloc en aquest món per la personalitat de les seves fotografies, especialment els retrats de personatges i artistes als qui aconsegueix fotografiar l'ànima.